A LA MUNTANYA D’AMETISTES
Apoteòsic, d’enroscades trompes
soni l’esclat imperial. Un jorn
set lapidaris, traficant de pompes
la cuita violaren de ton forn
I prodigares –camperola festa-
no pas de ginebrons l’opal espars
ni el topazi florit de la ginesta
sino violes en cristall de quars.
Avui, sorruda ta dolor consagra
d’exhausta mina l’oblidat renom.
I encara sotges amb la testa amarga.
el responsori de les boires tristes
que sots avall s’agemoleixen com
un enderroc de noves ametistes.
1 comentari:
Es xulisima aquesta foto, un pocessat fantástic y un enquadre perfete, molt bona foto, una abraçada
Publica un comentari a l'entrada