dijous, 21 d’octubre de 2010

La Muntanya d’Ametistes


A LA MUNTANYA D’AMETISTES



Apoteòsic, d’enroscades trompes

soni l’esclat imperial. Un jorn

set lapidaris, traficant de pompes

la cuita violaren de ton forn



I prodigares –camperola festa-

no pas de ginebrons l’opal espars

ni el topazi florit de la ginesta

sino violes en cristall de quars.



Avui, sorruda ta dolor consagra

d’exhausta mina l’oblidat renom.

I encara sotges amb la testa amarga.

el responsori de les boires tristes



que sots avall s’agemoleixen com

un enderroc de noves ametistes.



1 comentari:

Paco Sales ha dit...

Es xulisima aquesta foto, un pocessat fantástic y un enquadre perfete, molt bona foto, una abraçada